53è RAL·LI D’ANDORRA HISTÒRIC
27/28 DE SETEMBRE
27/28 DE SETEMBRE
Després de 52 edicions en el decurs de les quals la prova ha viscut configuracions molt diferents i puntuat per a diversos campionats, l'actual Ral·li d’Andorra està reservat exclusivament als cotxes clàssics i vehicles amb “esperit de competició”. Tots els participants competeixen actualment amb el sistema Blunik RX, instrument específic de mesurament facilitat per la pròpia organització. Córrer amb regularitat impartida a una mitjana determinada, en carretera tancada i per la traçada ideal és una característica única de la prova organitzada per l’Automòbil Club d’Andorra i la gran referència de l'especialitat.
La prova ha tingut diverses denominacions al llarg de la seva història, però aquell “Rallye Nacional Valls d’Andorra” dels inicis ha donat pas a un “Ral·li d’Andorra” que ara aglutina tota l'essència de més de mig segle llarg de tradició de ral·lis al principat. Al llarg de la història, el ral·li ha puntuat, com és lògic, per al Campionat d'Andorra però també pel de Catalunya i fins i tot ho va arribar a fer per als ja extingits campionats de Lleida i de Tarragona. D’aquí que en diverses edicions inicials la prova es va desplaçar fins a les comarques de l'Alt Urgell, Cerdanya, Berguedà i Solsonès. El Ral·li d’Andorra també ha estat puntuable en algunes edicions per al Volant RACC i la Copa Renault catalana.
És de justícia recordar que en els anys 50 i 60 es van organitzar al país ral·lis de diferent dimensió, bàsicament turístics, com el “I Rally-Regularitat Social de l’Automòbil Club d’Andorra” (1955), el “1r Rally Nacional d’Andorra” (1956) i la primera edició del “Rally d’Andorra Internacional” (1957). També és de destacar el paper de l’Automòbil Club d’Andorra en l'organització de proves pioneres com el “Rallye Internacional d’Andorra” (1962), que va unir els cinc països més petits d'Europa que, a més del Principat d'Andorra, són el de Mònaco, Liechtenstein, la República de San Marino i el Gran Ducat de Luxemburg.
Eren anys en què augmentava el prestigi de l’ACA en el context automobilístic europeu, la qual cosa el portava a formar part de grans organitzacions que en el fons servien per a unir països. Un de tants exemples va ser el “Tour d’Europe 1965”, una prova de 13.000 km en sis etapes amb Andorra com a lloc d'arribada de la 5a etapa i sortida de la 6a.
Després d'uns anys en els que no va faltar l'activitat automobilística al principat, en 1970 arrencava la primera edició del que ara es coneix com “Ral·li d’Andorra”, prova els inicis de la qual van marcar i van consolidar el camí a seguir. El maig de 1979, coincidint amb la 10a edició, la carrera es va convertir en internacional i el desembre de 1984 es va organitzar, conjuntament amb Penya Motorista 10 per Hora, el Rally Rothmans Andorra-Lloret de Mar, prova que va comptar amb la participació estel·lar del pilot gallec Beny Fernández, que va guanyar amb el seu Porsche 911 SC RS aquella edició que rememorava en una certa forma els mítics ral·lis Barcelona-Andorra i el Vendrell-Andorra dels anys 60 i 70.
A mitjans de la dècada dels 80, l’Automòbil Club d’Andorra va voler recordar les antigues edicions que comptaven amb etapes de concentració i va dissenyar algun itinerari –com el de 1986– que sortint des de Barcelona, Girona i Andorra reunia a tots els participants al principat per realitzar a continuació el ral·li pròpiament dit, amb un recorregut que contemplava la major part de les seves especials en territori català. Però el canvi més important en els últims anys ha estat la introducció, l’any 2008, de la modalitat de Regularitat juntament amb l'habitual de Velocitat, fins que a partir de 2012 la Regularitat és la que es disputa en exclusiva en el ral·li.
La història avala al Ral·li d’Andorra com una de les trajectòries més prolífiques del sud d'Europa. Des del seu naixement el 1970, en cinc ocasions el ral·li no s'ha celebrat, tres vegades per anul·lació o suspensió a causa de diferents motius (1983, 1990 i 2001) i altres dues vegades no va ser convocat (1987 i 2005). Curiosament la numeració es va mantenir els tres primers anys, encara que com és lògic sense guanyador.
Aquesta competició registra un total de 23 guanyadors absoluts diferents en la modalitat de Velocitat. D'aquests, només un d’ells ha pujat en quatre ocasions al podi: Josep Pepito March, vencedor de la primera edició de 1970 (amb Porsche 911) i també de les de 1972 (amb BMW 2002), 1974 i 1980 (totes dues amb Porsche 911). En aquests primers anys, Pepito es va alternar al capdavant de la classificació amb altres tres pilots històrics del país, ja desapareguts: Antoni Puigdellívol (victòries el 1971 i 1975 amb Porsche 911 i Alpine-Renault 1800, respectivament), Joan Vinyes Casanovas (1973, amb Porsche 911) i Joan Aleix (1976 i 1977, amb Porsche 911). Aquests quatre pilots van ser els que sens dubte van marcar els orígens de la cursa.
Tots els pilots d'elit andorrans han aconseguit com a mínim una victòria en el Ral·li d’Andorra. A més dels citats anteriorment destaquen també Carles Santacreu (1978, amb Porsche 911; 1986, amb Renault 5 GT Turbo), Joan Vinyes Dabad (1994 i 1999, totes dues victòries amb Ford Sierra RS Cosworth) i una de les grans figures locals, possiblement el més conegut fora de les fronteres andorranes: Gerard de la Casa, que es va situar en el palmarès el 1981 (Renault 5 Turbo) en la primera de les seves tres victòries en el ral·li de casa. Les altres dues victòries les va conquistar el 1988 (Mercedes 190) i 1993 (Renault 5 Maxi Turbo).
Considerant el nombre de triomfs absoluts, també amb tres corones segueixen a aquests grans de l'automobilisme andorrà el francès Serge Sastre (1989, 1996 i 1998, sempre amb Porsche 911) i l'andorrà Ferran Urteu (1992, 1995 i 1997, totes tres amb Renault 5 GT Turbo). Els altres pilots que han guanyat la prova, fins a sumar els 23 diferents, són noms extraordinàriament destacats com Antoni Riberaygua (1982, amb Porsche 911), Manel Aràjol (1979, amb Porsche 911), Jordi Serra (1985, amb Peugeot 205 GTI), Carles Puig (1991, amb Renault 5 GT Turbo), Jordi Ventura (2000, amb Seat Ibiza 2.0 Kit Car), Jordi Griñó (2002, amb Seat Ibiza 2.0 Kit Car), Josep Maria Membrado (2004, amb Renault Clio Súper 1600), Eduard Forés (2002 i 2003, amb Seat Ibiza 2.0 Kit Car i Mitsubishi Lancer Evo IX, respectivament), Ferran Font (2011, amb Seat Ibiza 2.0 Kit Car), i Joan Vinyes – Jordi Mercader (Seat Ibiza 2.0 Kit Car, pre2000), aquest equip l'últim vencedor en la modalitat de Velocitat, etc.
A tots ells cal afegir un total de dozte vencedors en Regularitat, una especialitat introduïda l’any 2008 i que des de 2012 és l'única protagonista del ral·li. Els pilots més llorejats en aquest apartat són Kim Vilatarsana (Renault 5 Copa Turbo) amb tres triomfs, i Tere Armadans i José Manuel López, amb dos cadascun.
Aquest és el palmarès del Ral·li d’Andorra:
